Interpretem millor acompanyats de moviment?

Llegeix en castellà més abaix- Darrerament m'estic fixant en com els costa als alumnes sentir l'accentuació del compàs. Sigui els meus alumnes de flauta o llenguatge musical, sigui els alumnes de cambra, acostumen a tocar o cantar d'igual manera les anacrusis que els temps forts de compàs, i el que és pitjor, quan se'ls comenta que han de sentir els temps forts i febles, el resultat acostuma a ser molt mecànic i poc natural i l'únic que aconsegueixen és afegir dinàmiques fort per als temps fort.

Ahir vaig recuperar un antic exercici que havia usat molt per treballar el compàs. Els alumnes el van batejar amb el nom de "la barqueta". L'exercici consisteix a afegir un moviment regular a la interpretació, de manera que els temps forts cauen davant i els temps febles darrere.
Amb el compàs 2/4 és exactament una barqueta, fort davant, feble darrere. Amb compàs 3/4 i 4/4 fem només el fort davant i els temps febles esglaonats al darrere.

Normalment costa una mica al principi, especialment als alumnes que tenen més problemes amb el ritme. Un cop li hem agafat el fil, veurem que de tant en tant "la barqueta" se'ns queda parada: són moments dins del fraseig que el nostre cervell no té clars respecte a l'accentuació. Cal parar i reprendre el sentit de la navegació i reordenar mentalment ritmes i frasejos.

Us deixo amb un vídeo que em sembla molt il·lustratiu del que us vaig explicant. Em recorda al meu professor de ioga quan diu que la respiració ha de seguir el seu ritme independentment del moviment que estiguis realitzant.

Ja em direu què en penseu...



Últimamente me estoy fijando en cómo los cuesta a los alumnos sentir la acentuación del compás. Sea mis alumnos de flauta o lenguaje musical, sea los alumnos de cámara, acostumbran a tocar o cantar de igual manera las anacrusas que los tiempos fuertes de compás, y lo que es peor, cuando se les comenta que tienen que sentir los tiempos fuertes y débiles, el resultado acostumbra a ser muy mecánico y poco natural y lo único que consiguen es añadir dinámicas fuerte para los tiempo fuerte.

Ayer recuperé un antiguo ejercicio que había usado mucho para trabajar el compás. Los alumnos lo bautizaron con el nombre de "la barquita". El ejercicio consiste a añadir un movimiento regular a la interpretación, de forma que los tiempos fuertes caen delante y los tiempos débiles detrás.
Con el compás 2/4 es exactamente una barquita, fuerte delante, débil detrás. Con compás 3/4 y 4/4 sólo el tiempo fuerte 
se marca delante y los tiempos débiles se tocant escalonados detrás.

Normalmente cuesta un poco al principio, especialmente a los alumnos que tienen más problemas con el ritmo. Una vez que le hemos cogido el hilo, veremos que de vez en cuando "la barquita" se nos queda parada: son momentos dentro del fraseo que nuestro cerebro no tiene claros respecto a la acentuación. Hay que parar y retomar el sentido de la navegación y reordenar mentalmente ritmos y fraseos.

Os dejo con un vídeo que me parece muy ilustrativo de lo que os estoy explicando. Me recuerda a mi profesor de yoga cuando dice que la respiración tiene que seguir su ritmo independientemente del movimiento que estemoss realizando.

Ya me diréis qué pensáis...