La Sonata BWV 1030 és l'unica de les seves sonates per a flauta que prové d'un manuscrit escrit pel mateix Bach el 1735. En aquest manuscrit es troba també la part del clave en Sol menor, això fa pensar que l'obra es basa en alguna obra anterior i que Bach va utilitzar aquest material per escriure la sonata per a flauta. Aquesta manera de compondre és un procediment habitual en Bach.
En aquesta sonata la part del clave està completament escrita, cosa poc habitual, ja que normalment sols tenim el baix continu. De fet, sols dues sonates per a flauta tenen la part de clave escrita, aquesta i la BWV 1032. Això fa que la part de clave sigui molt rica, amb força material melòdic i amb una relació estreta amb la melodia.
Fonts:
Wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/Flute_Sonata_in_B_minor,_BWV_1030
Dankowsky, A.: Sonata per a flauta en si menor BWV 1030