CLAUDE DEBUSSY: Syrinx (context)

Syrinx és una composició musical per a flauta solista que Claude Debussy va escriure el 1913. La seva estructura lliure, l'ús de les escales no convencionals, la melodia lírica i el ritme flexible es combinen per crear una obra que és a la vegada evocadora i captivadora. 

És considerada com una obra indispensable del repertori de qualsevol flautista, no només per les seves qualitats musicals, sinó per la influència que tingué en el desenvolupament de la música per a flauta sola del segle xx. 

L'impressionisme musical

L'impressionisme musical és un moviment de finals del segle XIX i principis del segle XX que es caracteritza per un enfocament en l'atmosfera i el color tonal, sovint a expenses de les formes i estructures tradicionals. Aquest estil es va inspirar en l'impressionisme en la pintura, que se centrava en la percepció de la llum i el color més que en la representació detallada. 

Claude Debussy és el compositor més associat amb aquest moviment, caracteritzat per l'ús d'escales no tradicionals, harmonies avançades i un enfocament en l'atmosfera i el color tonal. 

Les obres impressionistes sovint busquen evocar una emoció o una imatge més que explicar una història o seguir una forma estricta. Aquest estil va ser una reacció contra el romanticisme excessiu i la complexitat estructural de la música anterior, una nova forma d'expressió musical que va influir profundament en la música del segle XX.

L'impressionisme musical es caracteritza per l'ús d'harmonies innovadores, amb suaus dissonàncies i acords que no necessàriament resolen de manera tradicional. Debussy i altres compositors impressionistes sovint utilitzaven escales no convencionals, com l'escala de tons sencers, l'escala pentatònica o els modes eclesiàstics.

Com en l'impressionisme a la pintura, l'impressionisme musical pretenia crear una atmosfera, enfocant-se en el timbre i la textura, amb la utilització de l'orquestració per crear colors sonors i atmosferes úniques. 

Els ritmes són sovint flexibles i irregulars, amb un ús freqüent de rubato i canvis de tempo subtils per afegir a la sensació d'espontaneïtat i llibertat. Amb la mateixa intenció, s'eviten les formes clàssiques adoptant formes més lliures i menys estructurades. 

Les melodies sovint són curtes, fragmentades i suggereixen més que no pas exposen completament una idea musical. Aquestes melodies poden aparèixer i desaparèixer, contribuint a la sensació general d'indefinició i misteri, recolzat en l'ús de dinàmiques suaus i matisos per crear contrastos delicats i un sentiment d'intimitat i detall.

Com a font d'inspiració, es busquen motius extramusicals, com la natura, l'art, la literatura i les cultures no occidentals. Això es reflecteix en els títols descriptius de les peces i en la música programàtica que evoca imatges i sensacions específiques.

Syrinx

Originalment escrita com a música incidental per a la peça de teatre "Psyché" de Gabriel Mourey,  es va establir ràpidament com una peça de concert independent.

La peça, amb una durada aproximada de tres minuts, s'inspira en el personatge mitològic Syrinx, una nimfa que es transforma en canya per escapar de l'assetjament sexual del déu Pan.

"Syrinx" és un exemple excel·lent de l'estil impressionista de Debussy. El títol fa referència a la nimfa de la mitologia grega, i la peça es relaciona amb el tema de la transformació i la naturalesa, temes comuns en el treball de Debussy. 

La peça no segueix una estructura formal tradicional, té una estructura lliure i improvisada, reflectint l'estil impressionista que Debussy va adoptar. Això permet a la música fluir de manera natural i orgànica, com si fos una improvisació.

"Syrinx" utilitza una escala pentatònica i modalitats variades, evitant les progressions harmòniques tradicionals que definien gran part de la música clàssica anterior. Aquest enfocament en les escales no convencionals ajuda a crear una atmosfera de misteri i encantament, evocant l'escena pastoral i la naturalesa.

La melodia de "Syrinx" és lírica i fluida, amb frases que semblen sorgir espontàniament. La melodia sovint inclou grans salts intervàl·lics, així com passatges més conjunts i suaus, reflectint la naturalesa canviant del personatge mitològic que representa. Debussy utilitza una varietat d'articulacions, amb una combinació de lligats i staccato que donen forma a les frases i afegeixen expressivitat a la melodia. També utilitza les dinàmiques subtils i variades, amb canvis suaus que contribueixen a la creació d'una atmosfera etèria i màgica.

El ritme a "Syrinx" és molt important, especialment la figuració inicial que es va repetint al llarg de l'obra. El tempo és flexible i canviant, amb un ús abundant del rubato. Aquesta flexibilitat rítmica ajuda a crear la sensació d'improvisació i espontaneïtat que caracteritza l'obra. 

PSYCHÉ (Pemier Acte) – Le Messager (Photo Bert, Paris), Bibliothèque Nationale de France.

Psyche de Mourey

La composició forma part de la música incidental de l'obra "Psyché" de Gabriel Mourey. Estava pensada per ser interpretada entre bastidors durant l'obra, i s'anomenava originalment "Flauta de Pan". Però com que una de les Chansons de Bilitis de Debussy ja tenia aquest títol, tanmateix, es va escollir el seu nom final amb referència al mite de la recerca amorosa per part del déu Pan de la nàiada o nimfa Siringa o Syrinx.

Per la correspondència que Debussy va mantenir amb Mourey sabem que el 17 de novembre, dues setmanes abans de l'estrena, Debussy encara no havia finalitzat la composició, però deixa clara la seva intenció de realitzar una peça per a flauta sola:

"Sr. Mourey,

Encara no he trobat allò que buscava... perquè una flauta cantant a l'horitzó ha de contenir la seva emoció! Això vol dir que no hi ha temps per repeticions ni per a un artifici exagerat que embrutaria l'expressió de la línia o el patró melòdic, que no pot descansar en una intervenció de color. Si us plau, digues-me molt precisament. Després de quina línia comença la música?

Després de molts intents cal aferrar-se a "La Flauta de Pan" sola, sense acompanyament. Això és més difícil, però més lògic atesa la naturalesa de les coses.

Afectuosament.

Claude Debussy"

La peça està dedicada al flautista Louis Fleury que va estrenar l'obra l'1 de desembre de 1913. L'èxit de Psyché va ser esmentat a la premsa parisenca, destacant la posada en escena, les destacables interpretacions dels actors i la música de Claude Debussy, que al tercer acte va ser escoltada amb èxtasi. La vetllada de l'estrena va ser molt aplaudida pel públic present, els crítics d'art i el món literari parisenc.

La flauta de Pan

A la primera escena de l'acte III té lloc l'execució de "La Flauta de Pan". Aquí es recrea un món poètic que imagina el passatge del regne físic al món espiritual. L'acció se situa davant de la gruta de Pan on les nimfes ballen silenciosament i s'admiren al mirall de l'aigua. La clariana de lluna inunda el paisatge que contrasta amb la foscor de la caverna. La descripció de l'escena recrea un quadre de pau i de quietud. Les dues protagonistes, la Nàiada i l'Oréada, s'acosten a la cova on el déu habita.

El començament de la peça per a flauta divideix l'escena en dues parts. La primera és una conversa entre les dues nimfes, on els sentiments de temor a Pan predominen. Les seves paraules s'associen amb el món de la consciència, i encara que se sàpiga esfereïda, manté el control mitjançant el poder de la raó. La seva companya, en canvi, i intenta calmar-la.

L'Oréada li adverteix que, des del moment que el vegi i l'escolti, ja no es podrà estar d'estimar-lo. Davant la persistent por de la Nàiada, aquesta li expressa l'enveja que ella sent davant de la sort de la nimfa Syrinx, i manifesta que en l'aparent desventura de la jove, es troba la seva immortalitat. Relata així el mite de Syrinx, que es troba narrat per primera vegada a "Les Metamorfosis" d'Ovidi.

Metamorfosi de Syrinx

Syrinx va ser el nom d'una nimfa hamadríada d'Arcàdia que va ser estimada per Pan. Perseguida pel déu, es va precipitar al riu Ladón, on li va pregar a les seves germanes, nimfes del riu, que la transformessin en canya. En arribar Pan al riu i trobar-se amb el canyar i no amb Syrinx, va sentir que els vents dins de les canyes emetien un so suau i tènue, semblant a qui es lamenta. El déu va ser captivat per la dolçor d'aquests sons. Aleshores, va tallar i va unir amb cera diverses canyes de desigual longitud, fabricant així un instrument musical al qual va donar el nom de la seva estimada, Syrinx.

Després de la menció a Syrinx, l'Oréada exclama: "Però heus aquí que Pan comença a tocar la seva flauta". Aquesta frase és el peu per al començament de la música. Sona entre bastidors "La flauta de Pan".

A la segona part de l'escena, el món de la consciència cedeix davant la voluntat del subconscient. L'Oréada només participa amb un comentari, en canvi, es desplega un extens monòleg de la Nàiada que és atreta i seduïda pel so de la flauta. La nimfa descriu sensacions de deliri, dolçor, gosadia, èxtasi... 

Finalment, acabant l'escena, conclou amb les següents paraules de lliurament: 

"Oh Pan, no et temo més, et pertanyo!".

Fonts:

PARKER, S., Claude Debussy's Gamelan. Publicat el 27 d'agost de 2012. https://symposium.music.org/52/item/22-claude-debussys-gamelan.html

http://flautistico.com/articulos/syrinx-o-la-flauta-de-pan-de-debussy-un-acercamiento-a-su-interpretacion