Georg Friedrich Händel (Halle, 23 de febrer de 1685 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya. En la història de la música, és el primer compositor a haver adaptat i enfocat la seva música per a satisfer els gustos i necessitats del públic, en comptes dels de la noblesa i dels mecenes, com era habitual.
El seu llegat musical, síntesi dels estils alemany, italià, francès i anglès de la primera meitat del segle xviii, inclou 43 òperes, 26 oratoris (entre ells El Messies) i quantitat d'obres corals. Va influir profundament en altres compositors més tardans, com Gluck, Haydn, Mozart i Beethoven.
La seva biografia és plena d'anècdotes. Va aprendre tot sol a tocar el teclat, de ben petit i d'amagat del seu pare que volia que estudiés Dret civil. En un viatge familiar a Weissenfels, el petit Händel va seure al teclat i va deixar tothom astorat pel seu virtuosisme; després d'aquest incident el pare va accedir que rebés classes de música i aprengué a tocar l'oboè, el violí, el clavicèmbal i l'orgue. A onze anys, va visitar la cort de Frederic I de Prússia, despertant l'admiració de tothom pel seu domini del teclat, fins al punt que el rei va pregar al seu pare que el deixés sota la seva protecció. El pare s'hi va negar.
A Hamburg va començar a escriure òperes, però a causa d'una desavinença amb el seu professor, Johann Mattheson, va estar a punt de morir quan es van batre en duel. Es va salvar perquè la punta de l'espasa de Mattheson es va trencar quan colpir un dels botons de la jaqueta de Händel.
A partir d'aquí, Händel emprèn diversos viatges a Itàlia, Hannover (on va escriure les sonates per a flauta) i Londres, on s'estableix el 1712, després de renunciar al seu càrrec a Hannover.
El 1717 conpongué el seu gran èxit "Música aquàtica" que inicià la seva ascendent carrera musical a Londres, i obtingué, dos anys després, el càrrec de director musical de la Royal Academy of Music, societat d'accionistes creada per oferir representacions al King's Theatre, començant una nova fase de la seva vida, com a empresari operístic.
La seva activitat com a empresari li causà un munt de problemes, econòmics i de salut, plena de rivalitats i lluites. Finalment, el 14 d'abril de 1759 mor, dies després de patir un desmai mentre tocava l'orgue.
Sonates per a flauta
Actualment, no hi ha un consens clar sobre l'autenticitat de les sonates per a flauta de G.F. Händel. Aquesta manca de consens es deu a diverses raons, en primer lloc, era habitual en l'època barroca no escriure les obres per a un instrument concret, moltes obres es componien pensant que podien ser interpretades per diversos instruments; en segon lloc, la major part del material musical de les sonates per a flauta prové d'altres composicions de Händel i és possible que una altra persona hagués recopilat aquests materials per elaborar les sonates en el seu nom; en tercer lloc, no es conserven manuscrits de les sonates, llevat de la Sonata per a flauta en mi menor (HWV 379), de la qual es conserva un manuscrit autògraf on s'indica que la va compondre per a la flauta.
En la següent llista hi ha les vuit sonates per a flauta que podria haver compost Händel:
| HWV | Tonalitat | Composta | Publicada | Opus | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 359b | Mi menor | Circa 1724 | 1732 | Opus 1 núm. 1b | Inicialment, composta com a Sonata per a violí en re menor (HWV 359a). |
| 363b | Sol major | Circa 1711–1716 | 1732 | Opus 1 núm. 5 | Inicialment, composta com a Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a). |
| 367b | Si menor | Circa 1725–1726 | 1732 | Opus 1 núm. 9 | Inicialment, composta com a Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a). |
| 374 | La menor | 1730 | "Halle sonata núm. 1". Autenticitat discutida. | ||
| 375 | Mi menor | 1730 | "Halle sonata núm. 2". Autenticitat discutida. | ||
| 376 | Si menor | 1730 | "Halle sonata núm. 3". Autenticitat discutida. | ||
| 378 | Re major | Circa 1707 | 1979 | No es coneix l'existència de cap autògraf de Händel. | |
| 379 | Mi menor | Circa 1720 | 1879 | Opus 1 núm. 1a | És l'única sonata que sobreviu com a sonata per a flauta en un manuscrit de Händel. Es basa en arranjaments de moviments d'altres obres. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada