KARG-ELERT: Impressions exotiques Op. 134

Sigfrid Karg-Elert (1877-1933)

Compositor alemany

Mostrà un talent inusual per a la música quan encara era un infant, i la seva veu li permeté d’entrar al cor de l’església de Sant Joan de Leipzig. Quan només tenia dotze anys, ja escriví alguns motets i una cantata. Els seus estudis musicals, però, es veieren interromputs per la mort del seu pare, circumstància que deixà la família en una greu situació econòmica. El seu tutor l’apartà dels estudis musicals i l’encaminà cap al magisteri. 

Durant alguns anys es formà autodidàcticament, fins que el 1896, gràcies a una beca, aconseguí d’entrar al Conservatori de Leipzig. Poc després inicià una brillant carrera concertística. El 1902 esdevingué professor a Magdeburg, però la duresa de les exigències de la vida docent el portà a abandonar la plaça que ocupava per tal de dedicar-se exclusivament a la composició. Ja en la seva maduresa començà a interessar-se per les possibilitats de l’orgue i l’harmònium i es convertí en un virtuós de tots dos instruments. 

Després de participar en la Primera Guerra Mundial, ingressà com a professor al Conservatori de Leipzig. 

Karg-Elert escriví música de tots els gèneres, excepte òpera, però el més destacat de la seva producció és la música per a orgue i harmònium, instrument aquest darrer que considerava un mitjà d’expressió musical vàlid, molt especialment en el camp de la música de cambra, en contra de l’oblit en què l’han tingut la majoria de compositors.

Obra

Orquestra

Sinfonia brevis, fa M, op. 1 (1897); 2 concerts per a piano i orquestra (núm. 1, re m, op. 6, 1901; núm. 2, rei M, 1913); Kammersinfonietta, la M, orq. cambra ('Simfonietta de cambra', 1919)

Cambra

Sanctus und Pastorale, vl., org., op. 48 ('Sanctus i Pastoral', 1903); Poesien, harm., pno., op. 35 ('Poesies', 1907); Sinfonische Kanzone, fl., pno., mii M., op. 114 ('Canzone simfònica', 1917); Impressions exòtiques, fl., pno., op. 134 (1919); Sonata appassionata, fl., pno., faI M, op. 140 (1919); Sonate quasi Kanzone, vl., org., faI M (1927)

Solo

6 Skizzen, harm., op. 10 ('6 esbossos', 1903); 24 Studien für Hoboe ’Gradus ad Parnasum', op. 41 ('24 estudis per a oboè Gradus ad Parnassum', 1905); Aquarellen, harm., op. 27 ('Aquarel·les', 1906); Skandinavische Weisen, pno., op. 28 ('Modes escandinaus', 1903); Scènes pittoresques, harm., op. 31 (1906); Aphorismen, pno., op. 51 ('Aforismes', 1905); Intarsien, harm., op. 76 ('Marqueteria', 1911); Poetische Bagatellen, pno., op. 77 ('Bagatel·les poètiques', 1911); 10 charackteristische Stücke, org., op. 86 ('10 peces característiques', 1911); Partita, vl., re M, op. 89 (1912); Gradus ad Parnassum, harm., op. 95 (1913-14); Homage to Händel, org., op. 75b (1914); Schule für harmonium, harm., op. 99 ('Escola per a harmònium', 1915); Patina, pno., op. 64 (1923); Triptych; org., op. 141 ('Tríptic', 1930)

Música vocal

An die Getrennte, 1 v., pno., op. 20 ('Als separats', 1902; Karg-Elert); Schöne Augen, 1 v., pno., vl./vlc., op. 24 ('Bells ulls', 1904; Ambrosius); 10 Epigramme, 1 v., pno., op. 56 ('10 epigrames', 1907; Lessing); Triumph, cor, op. 79 ('Triomf', 1912); Benedictus, cor, vl., arpa, org., op. 82, núm. 1 (1912); Passions-Kanzone ’Die Grablegung Christi', S., cor, ob., c. angl., org., op. 84 ('Canzone de passió L’enterrament de Crist', 1913); Requiem aeternam, 8-12 v., op. 109 (1913); 6 Lieder, 1 v., pno., op. 111 (1914); Missa, v. solistes, cor, orq., org. (1923-24)

Font: Enciclopèdia catalana

Comentaris