BACH, C. Ph. E.: Sonata per a flauta en re Major Wq83


Carl Philipp Emanuel Bach
 (Weimar8 de març de 1714 – Hamburg14 de desembre de 1788) va ser un compositor alemany, el segon d'onze fills de Johann Sebastian Bach i Maria Bàrbara Bach. La seva producció s'inclou en l'estil galant i, parcialment, també en el Classicisme, del que és considerat un dels precursors.

Al llarg de la segona meitat del segle xviii, la reputació de C.P.E. Bach va ser molt gran. Mozart, que també tenia una estreta relació amb Johann Christian Bach, va dir de Carl Philipp: "Ell és el pare, nosaltres els fills". Haydn va ser educat en l'estudi de l'obra de C.P.E. Bach. Beethoven va expressar pel seu geni la més cordial admiració i estima. Va atènyer aquesta consideració amb les sonates per a clavicèmbal, que van marcar època en l'evolució de les formes musicals. Amb un estil lúcid i una expressió tendra i delicada, són encara més notables per la llibertat i varietat del seu disseny estructural, ja que trenquen amb la rigidesa de l'escola italiana, i van més enllà del què els compositors de l'escola vienesa havien assolit.

La seva obra més coneguda per a flauta és el Concert en remenor Wq22, obra que va compondre mentre era al servei de Frederic el Gran, rei de Prússia. Carl Philipp va compondre cinc concerts per a flauta per a ser incorporats al repertori del rei, qui a més de compositor era un flautista d'un cert talent.

La Sonata (Wq.83, 151) (H.505, 575) tot i que va ser composta l'any 1747, no va ser publicada en vida del compositor. N'existeixen dues versions: Sonata per a teclat i flauta o trio-sonata amb violí (W151).

L'obra pot ser considerada d'estil galant, un moviment musical que sorgeix cap al 1730 com a reacció a la complexitat de la música de l'últim Barroc. Representa un retorn a la simplicitat i pretén apropar la música a la naturalitat que, segons alguns, havia abandonat la música barroca.

El terme galant prové del francès i es va utilitzar abundantment per a designar tot allò que es creia modern, alegre, elegant, exquisit, fàcil i civilitzat. S'estendrà per tot Europa, però serà especialment a França i Alemanya on tindrà un seguiment més gran.

Podem definir la música galant com una música agradable, espontània, entretinguda i fàcilment comprensible. Més dirigida als aficionats que als experts i s'aplica especialment a la música per a teclat i a la música de cambra. L'estil galant és un dels estils precursors del Classicisme.

Dona preponderància a la melodia, que ha de ser senzilla, cantable i susceptible de ser embellida per l'ornamentació. A nivell harmònic, defuig els excessos contrapuntístics del Barroc, substituint-los amb la presentació d'unes funcions tonals clares que s'expressen de manera contundent en la línia del baix, molt clarament diferenciada de la línia melòdica principal.

Versió amb flauta i piano

Versió a trio oboè, flauta i clave

 

 Versió per a flauta i orgue:

https://bis.se/composer/bach-carl-philipp-emanuel/cpe-bach-complete-sonatas-for-flute-and-obligato-keyboard-instru


Catalogació

Carl Philipp Emanuel Bach va publicar moltes obres en vida, sobretot música instrumental de cambra. La datació d'aquestes obres instrumentals és segura perquè el mateix C.P.E. Bach va fer un catàleg de les seves obres on apareix la data de cadascuna d'elles, així com el lloc de composició i el incipit musical. Aquest catàleg va ser publicat poc després de la seva mort: Verzeichnis donis musikalischen Nachlasses donis verstorbenen Capellmeisters Carl Philipp Emanuel Bach (Hamburg: G.F. Schniebes, 1790). 
Hi ha 2 catalogacions vigents de les seves obres: 
  • Catàleg (Wq) d'A. Wotquenne Thematisches Verzeichnis der Werke von Carl Philipp Emanuel Bach (Wiesbaden: Breitkopf & Härtel, 1905, amb addicions en 1958)
  • Catàleg (H) E.  E. Helm
    Thematic catalogui of the works of Carl Philipp Emanuel Bach (New Haven: Yale University Press, 1989). 

Font:

https://historiadelamusica.net/bach-c-p-e

Comentaris