Carl Philipp Emanuel Bach (Weimar, 8 de març de 1714 – Hamburg, 14 de desembre de 1788) va ser un compositor alemany, el segon d'onze fills de Johann Sebastian Bach i Maria Bàrbara Bach. La seva producció s'inclou en l'estil galant i l'estil sensible, i parcialment també en el Classicisme, del que és considerat un dels precursors.
Al llarg de la segona meitat del segle xviii, la reputació de C.P.E. Bach va ser molt gran. Mozart, que també tenia una estreta relació amb Johann Christian Bach, va dir de Carl Philipp, "Ell és el pare, nosaltres els fills." La millor part de l'educació de Haydn va consistir en l'estudi de l'obra de C.P.E. Bach. Beethoven va expressar pel seu geni la més cordial admiració i estima. Va atènyer aquesta consideració amb les sonates per a clavicèmbal, que van marcar època en l'evolució de les formes musicals. Amb un estil lúcid i una expressió tendra i delicada, són encara més notables per la llibertat i varietat del seu disseny estructural; trenquen amb la rigidesa de l'escola italiana, i van més enllà del que els compositors de l'escola vienesa havien assolit.
La seva obra més coneguda per a flauta és el Concert en remenor Wq22, obra que va compondre mentre era al servei de Frederic el Gran. Carl Philipp va compondre cinc concerts per a flauta per a ser incorporats al repertori del rei, qui a més de compositor era un flautista d'un cert talent.
La Sonata (Wq.83, 151) (H.505, 575) tot i que va ser composta l'any 1747, no va ser publicada en vida del compositor. N'existeixen dues versions: Sonata per a teclat i flauta o trio-sonata amb violí.
Versió amb flauta i piano
Versió a trio oboè, flauta i clave
Versió per a flauta i orgue:
Catalogació
Font: