(más abajo texto en español)
PROJECTE DE RECERCA
“Importància de la programació d'activitats en la creació de l'estructura col·laborativa en la classe de grup d'instrument”
Dirigit per Cèlia González Urrea
Escola Insular de Música de La Palma
Antecedents
A la fi del s. XX, es va introduir a les nostres escoles de música una nova metodologia per a l'ensenyament-aprenentatge de l'instrument: la pedagogia de grup. La implantació d'aquesta metodologia formava part d'una nova visió de les escoles de música que es definia com la voluntat d'oferir una proposta formativa orientada a facilitar l'accés a la pràctica musical a alumnat de totes les edats, amb la finalitat de fomentar el valor educatiu i social de la música.
Encara que la pedagogia de grup té molts avantatges (aprenentatge entre iguals, tenir models pròxims, l'escolta activa, la interpretació en grup o el treball en equip) la seva acceptació va ensopegar amb diversos obstacles: les famílies ho veien com una reculada respecte a la classe individual d'instrument, el professorat mancava de formació i l'organització d'horaris resultava més complexa per a les escoles.
Trenta anys després, ja no es posa en dubte el valor educatiu i els avantatges de la pedagogia de grup, però encara avui dia, continua sent necessària una formació del professorat en aquesta metodologia.
L'Escola Insular de Música de La Palma
L'EIM La Palma té com a senyal d'identitat en el seu Projecte Educatiu la impartició de les classes d'instrument en grup. Sent una escola pionera en l'aplicació d'aquesta metodologia, les classes de tots els instruments oferts a l'escola es fan en grup des de la seva implantació en 1995.
En els primers anys, es va fer una formació per al professorat en la metodologia de la pedagogia de grup amb els especialistes Arlette Biget i Claude Joubert (“Curs d'implantació de la pedagogia de grup”, 1998).
Plantejament del problema
El projecte parteix d'una proposta del professor de clarinet, César Cabrera, qui va veure la necessitat d'una fer nova formació en la pedagogia de grup, tant per al professorat que ja va fer la formació inicial, com per al professorat que es va incorporar després i que no havia tingut ocasió de rebre-la.
Quan em van contactar per a dirigir el projecte, i després de contrastar inquietuds amb el professorat, va resultar evident que, si bé el professorat tenia anys d'experiència amb la classe de grup i una bona formació teòrica, sentien que, en el moment de portar la teoria a la pràctica, els faltaven recursos. Tenint en compte aquesta situació, la proposta va ser un projecte que explorés la part més pràctica del procés d'ensenyament-aprenentatge.
Justificació
Les dificultats més habituals amb què es troba el professorat en impartir les classes de grup d'instrument, són el desnivell del grup, el clima de treball i la falta de motivació per a l'estudi de l'instrument.
Aquest projecte pretén demostrar que totes aquestes dificultats poden solucionar-se creant una estructura col·laborativa entre els alumnes i les alumnes de manera que el clima de treball millori, el grup se senti motivat i col·labori entre si.
Marc teòric
La pedagogia de grup es basa en l'estructura col·laborativa que s'estableix dins del grup i que permet l'aprenentatge entre iguals.
Per a establir aquesta estructura col·laborativa es parteix dels següents principis metodològics:
- Principi de participació. Tots els alumnes i alumnes participen en les activitats en tot moment.
- Principi de col·laboració. Els alumnes i les alumnes col·laboren entre si en la resolució de problemes i construeixen el seu aprenentatge en col·laboració.
- Principi d'igualtat. Tots els alumnes i les alumnes participen per igual en les activitats d'ensenyament-aprenentatge.
La persona docent ha de programar activitats en les quals els alumnes i les alumnes es trobin en situacions en les quals puguin col·laborar i aprendre gràcies a les aportacions de la resta del grup.
Objectiu
L'objectiu de la recerca és demostrar que la programació d'activitats té una incidència fonamental en la creació del teixit col·laboratiu de la classe de grup d'instrument.
El projecte es va desenvolupar de Març a Juny de 2023 i va constar de vuit sessions en línia amb el professorat de l'escola:
- Blanca Quevedo Sanz, professora de piano.
- César Cabrera Vargas, professor de clarinet.
- Cristina González Santiago, professora de flauta travessera.
- Santiago González Díaz, professor de trombó i tuba.
En ésser un projecte que es va realitzar durant quatre mesos, es pot veure l'evolució del grup des del punt de partida, registrat a l'inici del projecte, fins al final del curs. A més, s'observa que la creació d'una estructura col·laborativa té efectes molt positius en el clima de treball i en la gestió dels desnivells entre els alumnes i les alumnes.
Metodologia
En cada sessió s'implementarà una nova activitat que el professorat posarà en pràctica amb la classe de grup d'instrument durant quatre setmanes. En aquestes quatre sessions, es gravarà en vídeo l'activitat proposada. S'ha triat aquest format ja que la distància no feia possible el seguiment presencial.
En cada sessió de formació es visualitzaran els vídeos de les dues setmanes anteriors. El professorat exposarà la seva experiència amb l'activitat i es faran propostes de millora per a les dues sessions següents.
Els registres realitzats són els següents:
1. Estat inicial (plantilla 1).
2. Fitxa d'activitat (plantilla 2).
3. Enregistraments en vídeo.
4. Programació de la sessió (plantilla 3).
5. Programació a curt i llarg termini (plantilla 4).
6. Conclusions (plantilla 5).
Seqüenciació
L'estructura de les sessions era la següent:
- Visionat de vídeos gravats amb els grups de l'activitat presentada en la sessió anterior.
- Comentaris i propostes de millora.
- Visionat de vídeos gravats amb els grups de l'activitat amb les propostes de millora de la sessió anterior.
- Comentaris i propostes de millora.
- Presentació d'una nova activitat.
Durant el projecte s'han treballat vuit activitats a proposta de la formadora: el concert, les rajoles, el/la detectiu, activitats de rotació, els paperets, la lupa, el dau i el/la vigilant.
I tres activitats a proposta del professorat: l'elàstic, les bitlles i la percussió corporal.
El treball de camp
En la Sessió 1 es va establir la seqüenciació del projecte i es van triar els grups de mostra, demanant al professorat que triés els grups que presentessin més dificultats.
En ser preguntats sobre les seves expectatives amb el projecte, el professorat va coincidir que els aspectes que esperava millorar en el grup eren:
- la creació d'una estructura col·laborativa
- l'anivellament del grup
- l'increment de la participació
Les activitats van ser ben acollides pel professorat i ja des de la Sessió 2, després d'haver treballat l'activitat de “El concert”, el professorat comentava la utilitat de l'activitat per a crear l'estructura col·laborativa del grup.
A partir de la Sessió 3, després de la segona activitat de “Les rajoles” els grups van començar a ser més col·laboratius, desenvolupant l'escolta activa i el sentit crític cap a les interpretacions dels companys/as. Els grups van acceptar bé aquestes activitats i demanaven treballar-les en classe, fent propostes i prenent la iniciativa.
El professorat va començar, de manera espontània a aplicar les activitats amb altres grups.
A partir de la Sessió 4, els canvis van començar a ser visibles:
- Els alumnes i les alumnes estaven més motivats.
- Havien millorat l'estudi a casa i la preparació de deures. Alumnes que abans no estudiaven, havien començat a tocar a casa.
- El grup col·laborava entre si i es feien propostes per a millorar les activitats.
- L'escolta activa havia millorat i també l'escolta crítica. Els alumnes i les alumnes expressaven més fàcilment l'observat i eren més crítics amb les interpretacions dels companys i companyes.
- La disciplina havia millorat, les alumnes no estaven distretes i es concentraven en les activitats.
També es notava un canvi en la manera de tractar al grup per part del professorat. El professorat utilitzava al grup per a fer les correccions, ja no estava tan omnipresent i se sentia capaç de deixar la responsabilitat de l'activitat en el grup, passant de dirigir a supervisar l'activitat.
Una vegada treballades les tres primeres activitats, en la Sessió 5 es va plantejar utilitzar una estructura de la sessió basada en cinc o sis activitats:
- Benvinguda
- Muntatge i afinació
- Escalfament
- Contingut 1
- Contingut 2
- Contingut 3
- Concert
- Activitat de distensió
- Acomiadada
Ara podíem distribuir les activitats en la nova estructura de la sessió de manera que el grup va començar a percebre un nou ordre en la planificació de la sessió.
Això va tenir com a conseqüència un canvi en la percepció del temps, no sols per part de l'alumnat, sinó també del professorat. Ara les classes passaven més ràpid.
El professorat confirmava la consolidació dels canvis que ja s'havien detectat en sessions anteriors: motivació, millora de l'estudi a casa i la preparació de deures, col·laboració entre el grup, millora de l'escolta activa i l'escolta crítica, més concentració i disciplina.
A partir de la Sessió 6 es va començar a treballar ja amb cinc o sis activitats. El professorat comentava que l'estructura de la sessió havia facilitat l'organització del temps: els grups estaven motivats, sabien que activitat anaven a fer després i estaven preparats per a realitzar-la, cosa que donava fluïdesa a la sessió.
Encara que al principi part del professorat tenia poca inclinació a l'ús del joc, ara es valorava la seva utilitat pedagògica i la gran incidència que havia tingut en la motivació del grup.
El grup realitzava les activitats en col·laboració i fins s'ajudaven entre ells perquè l'activitat pogués dur-se a terme.
Algunes activitats es formulaven en forma de concurs per a motivar al grup a preparar-les bé a casa. L'estudi a casa va millorar en la majoria de grups.
En la Sessió 7 es van compartir activitats entre el professorat. Aquest tipus de dinàmiques no sols són recomanables, ja que creen connexió i col·laboració en el claustre, sinó que també són enriquidores pedagògicament.
El professorat va comentar les seves experiències en aplicar les activitats a altres grups: tots, sense importar l'edat o el nivell, se sentien motivats per les activitats que donen una aparença de joc al treball en classe, aplicant-se també a classe individual.
En la Sessió 8, el professorat va exposar les seves experiències amb les activitats i l'estructura de la sessió, sent unànime la percepció que les activitats havien contribuït d'una manera que no esperaven a la creació de l'estructura col·laborativa, a la motivació del grup, a donar una estructura a la classe i a l'anivellament de l'alumnat.
Conclusió
El treball realitzat amb els grups de mostra es va estendre a altres grups d'instrument de nivells diferents a l'actual i fins i tot a classe individual, sent en tots els casos, sense importar l'edat, composició o nivell del grup, un element de motivació.
L'evolució dels grups va ser espectacular en motivació, cooperació i anivellament.
Els grups es veien motivats en realitzar les activitats i demanaven fer-les en cada sessió. Els alumnes i les alumnes van desenvolupar l'escolta activa i el sentit crític. Es mostraven atents/as i interessats/as per les interpretacions dels companys/as. Prenien la iniciativa en proposar millores o fer propostes per a realitzar les activitats.
Quan es realitzaven activitats de rotació se'ls veia concentrats i actius. La dinàmica de la classe va guanyar agilitat i fluïdesa.
L'estudi a casa va millorar i en la majoria de grups els alumnes/as es van anivellar.
L'escolta activa i el sentit crític es van desenvolupar, sobretot es va apreciar un gran canvi en la verbalització, sent capaces d'expressar-se utilitzant conceptes musicals i frases senceres. També va canviar la manera en què els alumnes i les alumnes es parlaven entre si.
Respecte a la seqüenciació de la sessió, es va valorar la influència positiva que va tenir en la percepció del temps de classe, no sols per part de l'alumnat, sinó també del professorat. El fet de tenir una estructura per a la sessió li va donar dinamisme i va fer que el temps fos percebut d'una forma més dinàmica.
També es va valorar positivament el col·laborar amb el professorat per a compartir activitats i per a participar activament en la presentació d'aquestes en grups diferents dels propis.
Devem doncs concloure que la programació d'activitats va tenir una influència fonamental en la creació de l'estructura col·laborativa del grup d'instrument.
Bibliografia
GONZÁLEZ *URREA, Cèlia: La pedagogia de grup. Barcelona, Musical *Training *Publicacions, 2006.
SANTANA BONILLA, Pablo, i CABRERA VARGAS, César: “Treball de recerca-acció de La pedagogia de grup, una experiència concreta”. 2001.
SANTANA BONILLA, Pablo, i *ROSÓN MESA, María Jesús: “La pedagogia de grup en l'ensenyament instrumental: Recerca en centres d'ensenyament musical de S/C de Tenerife”. Universitat de La Llacuna, Tenerife, 2018.
*Es poden consultar els registres de les sessions aquí:
https://drive.google.com/drive/folders/1ixixy55qvzf35ll-xd1c5kjd9fsiytjn?usp=sharing
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada