POULENC: Sonata per a flauta i piano FP 164

 


Francis Poulenc (París, 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francès. Va ser un dels membres del Grup dels Sis, amb Darius Milhaud, Georges Auric, Arthur Honegger, Louis Durey i Germaine Tailleferre.

Com els altres compositors del Grup dels Sis, Poulenc rebutjà el gust contemporani pel Romanticisme i l'Impressionisme i es pronuncia en favor d'un estil popular i ple d'esperit del music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres estètics i espirituals. 

Sonata per a flauta i piano FP 164

La Sonata per a flauta i piano FP 164 va ser escrita l'any 1957 i dedicada a la memòria d'Elizabeth Sprague Coolidge, una mecenes americana de la música de cambra. L'obra fou un encàrrec de la Fundació Coolidge. Poulenc la va compondre per al flautista Jean-Pierre Rampal, i junts la van estrenar el juny de 1957 al Festival de Música d'Estrasburg. 

La sonata consta de tres moviments:

1. Allegro malinconico. en un principi anacrúsic al qual anomenem ‘'leiv motiv''. Aquest està compost per quatre semifuses interpretades per la flauta, tot i així, aquesta cèl·lula es va repetint duran el primer moviment per ambdós instruments. Conté dobles picats i algunes digitacions dificultoses. També hi apareix el motiu identificatiu de Poulenc en la secció central. Finalitza silenciosament, conduint al segon moviment, més lent que aquest. 

2. Cantilena: Assez Lent.  Comença amb dues corxeres al piano, que són repetides per la flauta en els dos compassos següents. La captivadora melodia està mínimament decorada i acompanyada per corxeres del piano. A la meitat del moviment hi ha un canvi sobtat d'atmosfera: apareixen notes agudes i fortes en la part de la flauta donant lloc al clímax. Poc després es recupera el tema lent principal. 

3. Presto giocoso. Aquest moviment és predominantment fort i ràpid. El motiu mencionat a dalt apareix en la secció central contrastant.

Partitura aquí


Comentaris